Skip to the content
• 1 DE MAIG: PASSEM A L’OFENSIVA!
Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.
La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: la política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)
Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitzat una feina d’acompanyament i lluita de la ma de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.
Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem. Seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.
Mesures de xoc mentre duri el confinament:
1. Garantia patronal dels EPIs i protocols de protecció i de proves PCR per tots els treballs que ho requereixin.
2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
6. Gestió pública de tots els serveis.
7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal, i d’autònoms sense assalariats.
9. Regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.
Mesures de xoc post confinament i davant la crisi econòmica i social:
1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent.
3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.
7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
8. Enfront l’autoritarisme i la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia. Passem a l’ofensiva i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.
Aquest primer de maig a les 18h tothom al balcó amb el sindicalisme combatiu!
SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE!
QUE NINGÚ ES QUEDI ENRERE!
• ORGANITZEM-NOS!
AQUESTA CRISI NO LA PAGAREM NOSALTRES
Estem vivint com les tensions del sistema s’accentuen de manera accelerada amb les mesures imposades pels Estats per tal de fer front a la pandèmia global del COVID-19.
El confinament i el conseqüent fre a la producció de bens decretat per l’Estat espanyol, està fent que la classe treballadora pateixi encara més, la precarització del treball productiu.
Les treballadores del sector social, transportistes, abastiment d’aliments i de la neteja, es veuen abocades a pagar amb el seu esforç la manca de recursos. Hores extra, exposició a la infecció sense les mesures de protecció i, en definitiva, constant vulneració dels seus drets laborals.
Davant l’amenaça de l’aturada de la producció, el Govern pactant amb la patronal i amb CCOO – UGT, han ofert com alternativa a les empreses acollir-se a ERTOs. Quan les empreses generen beneficis, “El Govern no ha d’entar en això” però quan l’empresa genera pèrdues (per momentànies que siguin) Ho hem d’assumir nosaltres amb els nostres impostos?
A més, les suposades facilitats que els ERTOs ofereixen a les treballadores de les empreses que s’acullen a ells, no s’estan implementant amb la celeritat que caldria. Sota aquesta mesura s’oferien subsidis d’atur per a totes les treballadores de les empreses en suspensió de treball temporal, haguessin cotitzat o no, el temps establert per accedir-hi. La realitat que ens trobem és una altra: els serveis d’ocupació estan col·lapsats i com a conseqüència els subsidis poden trigar mesos a arribar.
Però hi ha molta gent que queda fora d’aquesta mesura. L’herència de les dues reformes laborals de la darrera època, ha instaurat un “acomiadament lliure” de facto i sense contrapartides per a les empreses, per a totes aquelles persones contractades per obra i servei o de manera temporal.
Tampoc podem oblidar les persones que, en moltes ocasions per la seva situació legal d’irregularitat, no podien accedir al mercat de treball ordinari i ara, malgrat la seva màxima vulnerabilitat, no poden seguir amb la seva activitat ni tenen accés als ajuts i subsidis de les Administracions.
També, de manera invisibilitzada, però important, s’han pres mesures amb les treballadores dels Serveis socials. Als treballdrxs del sector social, ens poden obligar a treballar en acció directa fora de qualsevol regulació laboral. No se’ns garanteixen mesures de protecció, ni dies de descans, ni jornades laborals dignes. Ens obliguen a treballar fins l’extenuació sota l’amenaça de ser sancionades. No volem ésser herois ni heroïnes, volem i mereixem, dignitat.
Finalment, la darrera mesura imposada per l’estat, el “permís retribuït recuperable” representa una vulneració flagrant dels drets laborals de la classe treballadora. Obliga a totes les persones que no treballen als sectors considerats essencials o que no es poden acollir al teletreball, a suspendre la seva activitat laboral durant 10 dies (de moment). Aquests 10 dies es retribueixen com si l’activitat no s’hagués aturat, però després de l’estat d’alarma, s’hauran de recuperar les hores augmentant les jornades laborals, treballant hores extra a preu d’hora ordinària i retallant els períodes de vacances.
Un cop més l’Estat es retrata amb aquestes mesures i demostra quins són els seus interessos. Davant d’això, les treballadorxs defensarem els nostres drets laborals, perquè aquesta crisi l’han creat ells. No la pagarem nosaltres!!
Organitza’t en el teu centre de treball, al teu barri i lluita!!
